■ acuindar

Partició sil·làbica: a_cuin_dar
Etimologia: del ll. *accognitare ‘fer saber, declarar’, der. del ll. cognĭtus ‘conegut’
verb transitiu història del dret Negar l’obediència deguda (al senyor), trencar el vincle de vassallatge d’un pacte feudal.