■ acumbent

Etimologia: del ll. accumbens, -ntis ‘que s’ajeu’
    adjectiu
  1. Ajagut amb el tronc inclinat i recolzat sobre un braç.
  2. botànica Dit de l’embrió que té el pla medià perpendicular al pla de simetria del rudiment seminal respectiu.
  3. botànica Dit dels cotilèdons de les dicotiledònies quan l’eix hipocòtil i la radícula es corben fins a aplicar-se al llarg de llurs vores.