■ adhesiu
| | adhesiva

Partició sil·làbica: ad_he_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. adhaesus, -a, -um, participi de adhaerēre ‘adherir’
  1. adjectiu
    1. Que té la propietat d’adherir, capaç d’adherir-se.
    2. nota adhesiva màquines i instruments d’oficina Full petit, generalment de color, amb una banda adhesiva que permet d’enganxar-lo i desenganxar-lo diverses vegades, que s’utilitza per a deixar notes.
  2. masculí arts gràfiques Etiqueta impresa autoadhesiva emprada sovint amb fins publicitaris, reivindicatius, etc.
  3. masculí
    1. tecnologia Substància capaç de mantenir unides les superfícies de dos sòlids en contacte.
    2. terapèutica Substància utilitzada en terapèutica per tal d’unir les vores d’una ferida, fixar una cura o preservar les superfícies corporals del frec d’elements externs.