■ adiàfon

Partició sil·làbica: a_di_à_fon
Etimologia: de a-1 i el gr. diáphōnos ‘discordant’
    masculí música
  1. Instrument semblant a un petit piano en què les cordes són substituïdes per làmines metàl·liques.
  2. Espècie d’acordió.