■ adiàfor
| | adiàfora

Partició sil·làbica: a_di_à_for
Etimologia: del gr. adiáphoros ‘indiferent’
adjectiu filosofia Segons els estoics, dit d’aquelles entitats que, pel fet de no dependre de nosaltres, són moralment indiferents (riqueses, plaer, mort, etc.).