adiaforista

Partició sil·làbica: a_di_a_fo_ris_ta
Etimologia: de adiàfor
    masculí i femení
  1. filosofia Seguidor de la doctrina estoica de la indiferència de tot, exceptuats el vici i la virtut.
  2. protestantisme Membre d’un grup del protestantisme germànic que considerava determinades pràctiques catòliques com a coses indiferents.