■ adjunció

Partició sil·làbica: ad_jun_ci_ó
Etimologia: del ll. adjunctio, -ōnis, íd.
    femení
  1. Acció d’adjuntar.
  2. Cosa adjuntada.
  3. dret civil Modalitat d’accessió contínua en béns mobles, coneguda també amb el nom de conjunció, que té lloc quan una cosa moble és afegida a una altra de pertanyent a un propietari diferent d’una manera inseparable, però que permet de distingir-les totes dues.
  4. gramàtica Zeugma.