■ adolescent

Etimologia: del ll. adulescens (o adolescens), -ntis, participi actiu de adolescĕre ‘créixer’ 1a font: s. XIII, CTort.
  1. adjectiu i masculí i femení Que està en l’adolescència. Tenen dos fills adolescents. La plaça era plena d’adolescents.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’adolescència. No té gaire bon record de l’època adolescent. Ha conservat l’ànima adolescent.