■ advocació

Partició sil·làbica: ad_vo_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. advocatio, -ōnis, íd.
    femení
    1. Acció d’advocar;
    2. l’efecte.
  2. cristianisme
    1. Títol donat a un temple, a una capella, a un altar, a una imatge, etc., pel fet d’ésser dedicat a Jesucrist, a la Mare de Déu, a un sant.
    2. Títol afegit al nom de Jesucrist, al de la Mare de Déu o al d’un sant que posa en relleu alguna prerrogativa seva o alguna circumstància important o indica un lloc geogràfic amb el qual té relació.