■ aeromàntic
| | aeromàntica

Partició sil·làbica: a_e_ro_màn_tic
Etimologia: de aeromància 1a font: 1803, DEst.
    ocultisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’aeromància.
  2. masculí i femení Persona que professa l’aeromància.