■ aerotècnia

Partició sil·làbica: a_e_ro_tèc_ni_a
Etimologia: de aero- i -tècnia
    femení aeronàutica
  1. Tècnica de l’estudi, el disseny i la construcció d’aeronaus i d’altres aparells que es desplacen per l’aire.
  2. Ciència que tracta de les aplicacions de l’aire en la indústria.