■ aerotrèn

Partició sil·làbica: a_e_ro_trèn
Etimologia: de aero- i tren, pres del fr. aérotrain, marca registrada 1a font: 1965
masculí ferrocarrils Aerolliscador lleuger, sense rodes, que circula per una via especial sobre “coixins d’aire”, propulsat per motor de reacció o per motor elèctric lineal.