■ afanyar

Etimologia: del ll. vg. *affannare, íd., der. potser del ll. vg. afannae ‘cosa embullada’ o potser influït per algun mot itàlic preromànic 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Procurar-se amb treball (alguna cosa). Bé que l’afanyeu, aquest luxe.
  2. pronominal
    1. Treballar sol·lícitament. I jo que m’he afanyat tota la vida perquè els meus fills poguessin anar a la universitat!
    2. Lliurar-se activament a una tasca, a una acció. Diu que vol aprovar el curs, però no s’hi afanya gaire.
    3. Fer diligències actives per aconseguir alguna cosa. T’has afanyat molt perquè el teu pare pogués cobrar una pensió.
  3. pronominal Apressar-se a fer alguna cosa. Afanyeu-vos a trucar-hi, que estaven a punt d’anar-se’n.