■ afartar

Etimologia: de fart 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. transitiu Satisfer més que plenament la fam (d’algú). Han afartat el convidat de crema i galetes.
    2. pronominal S’afarta tant, que després no es troba bé.
  2. transitiu figuradament Enfastidir. Tants abusos el van afartar.
  3. pronominal Fer alguna cosa amb excés, fins a cansar-se’n. Afartar-se de córrer, de riure.
  4. transitiu
    1. Fer prendre (d’una cosa) fins a la sacietat. Afartar d’un menjar, d’una beguda.
    2. per extensió Afartar algú de cops, de bastonades.