■ afecte1

Homòfon: efecte
Etimologia: del ll. affectus, -us, íd., der. de facĕre ‘fer’ 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Qualsevol sentiment que commou l’ànima (ira, compassió, odi, amor).
  2. especialment Amor no sexual per una persona. Sentir molt d’afecte pels amics.
  3. Afecció.
  4. psicologia Procés psíquic que proporciona determinades qualitats subjectives en el camp de la consciència (agradable, desagradable, interessant, etc.) i que alhora condiciona el sentit dels impulsos i les reaccions.


    5. Vegeu també:
    afecte2