■ afeliotròpic
| | afeliotròpica

Partició sil·làbica: a_fe_li_o_trò_pic
Etimologia: del gr. apó ‘lluny de’, hḗlios ‘sol’ i tròpic
    adjectiu botànica
  1. Relatiu o pertanyent a l’afeliotropisme.
  2. Que posseeix afeliotropisme.