afidàvit

Accessory
Etimologia: del b. ll. affidavit, 3a pers. del passat d’ind. de affidare ‘jurar fidelitat’
Body
    masculí
  1. dret Acte de manifestació de coneixement o de declaració de voluntat formalitzat en un document per tal que en resti constància, destinat a produir determinats efectes jurídics.
  2. finances Document que era lliurat amb els títols del deute públic a alguns dels seus tenidors pel qual eren exonerats de tots o d’una part dels imposts que llur possessió comportava.