■ afinament

Etimologia: de afinar 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. Acció d’afinar o d’afinar-se. L’afinament d’una balança.
  2. metal·lúrgia Acció d’afinar un metall, de purificar-lo.
  3. afinament electrolític metal·lúrgia Procés de purificar un metall fent-lo servir d’ànode en un bany d’electrodeposició i recollint-lo en forma pura en el càtode.