■ afinitat

Etimologia: del ll. affinĭtas, -ātis, íd.
    femení
  1. Parentiu, proximitat o acostament entre coses que concorden, que s’assemblen, que tenen connexió en molts punts. L’afinitat del català amb l’occità. L’afinitat d’una art amb una altra.
  2. agricultura Compatibilitat més o menys perfecta entre el patró i l’empelt, que repercuteix en el desenvolupament normal de la planta.
    1. dret Parentiu que, a conseqüència del matrimoni, s’origina entre cada cònjuge i els parents per consanguinitat de l’altre.
    2. dret Impediment diriment que resulta d’aquest parentiu.
    3. afinitat espiritual dret canònic Afinitat que contrauen els padrins i el ministre del baptisme o de la confirmació amb el batejat o el confirmat i amb els seus pares.
  4. geometria Transformació de l’espai afí en si mateix, que fa correspondre línies paral·leles amb línies paral·leles, punts propis amb punts propis i no canvia el subespai de l’infinit.
  5. química física Tendència d’una mescla de substàncies a reaccionar químicament.
  6. afinitat biològica biologia Semblança existent entre els organismes per raó de filogènia o d’acció ambiental.
  7. afinitat d’un colorant indústria tèxtil Tendència d’un colorant a tenyir una fibra tèxtil.
  8. afinitat electrònica química física Tendència que manifesta un àtom a guanyar electrons.
  9. afinitat morbosa patologia Afinitat entre dues o més malalties que poden coexistir o succeir-se i en les quals l’una facilita la contracció de l’altra.