■ afirmació

Partició sil·làbica: a_fir_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. affirmatio -ōnis 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’afirmar;
    2. l’efecte.
  2. lògica Proposició en la qual la còpula (la relació entre els termes) és posada com a existent.