■ afirmatiu
| | afirmativa

Partició sil·làbica: a_fir_ma_tiu
Etimologia: del ll. affirmativus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que afirma, que expressa afirmació. Resposta afirmativa.
  2. femení Proposició, resposta, afirmativa. Persisteixen en l’afirmativa.