■ aflicció

Partició sil·làbica: a_flic_ci_ó
Etimologia: del ll. afflictio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Estat anímic de qui està colpit dolorosament per una desgràcia, per un mal.
  2. La causa d’aquest estat. Amb aquell comportament era l’aflicció dels seus.