■ aflictiu
| | aflictiva

Partició sil·làbica: a_flic_tiu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. afflictus, -a, -um, participi del ll. affligëre (v. afligir) 1a font: s. XIV, Eiximenis
    adjectiu
  1. Que afligeix, que causa aflicció, afligidor.
  2. pena aflictiva Pena corporal.