■ afluir

Partició sil·làbica: a_flu_ir
Homòfon: efluir
Compareu: confluir
Etimologia: del ll. affluĕre, íd. 1a font: 1917, DOrt.
    verb intransitiu
  1. Decórrer un fluid devers un indret. La sang no li afluïa al cervell. L’aigua dels rius aflueix al mar.
  2. figuradament Acudir, acórrer, abundosament a un indret. Grans grups de gent afluïen a la manifestació.