afluixar

Accessory
Partició sil·làbica: a_flui_xar
Etimologia: de fluix 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    verb
    1. transitiu Posar fluixa (una cosa tibant o estreta). Si no afluixeu la corretja no ho traureu pas.
    2. pronominal Afluixar-se un lligam.
  1. transitiu figuradament Deixar anar, amollar. Afluixar un disbarat.
    1. transitiu Fer tornar fluixa (una cosa) disminuint-ne la fortalesa, la intensitat, el vigor. La fam ha afluixat la voluntat de resistència de la població.
    2. pronominal Afluixar-se la vista.
  2. transitiu Reduir en nombre, en quantitat, en valor. Afluixar les despeses.
  3. intransitiu Perdre força una cosa. La tempesta afluixa.
  4. intransitiu Posar un menor esforç en una tasca, en una empresa, en una contesa, etc.; cedir. No afluixis davant les amenaces.
  5. pronominal dialectal Prescindir de fer o de tenir alguna cosa; abstenir-se. Molta gent se n’afluixa de col·laborar amb l’associació de veïns.
  6. intransitiu Esdevenir menys abundant, menys nombrós; aflacar. Aquest any el turisme ha afluixat molt.
  7. transitiu Començar a descollar (un cargol).
  8. afluixar la bossa figuradament Donar diners.