■ afrontació

Partició sil·làbica: a_fron_ta_ci_ó
Etimologia: de afrontar 1a font: s. XIII, CTort.
    femení
  1. El fet d’afrontar una heretat, un camp, etc., amb un altre.
  2. plural Indicació de les heretats, etc., amb què afronta una heretat, etc.