■ afuar1

Partició sil·làbica: a_fu_ar
Etimologia: de afusar, der. de fus 1a font: s. XIX
    verb
  1. transitiu Aprimar d’un cap (alguna cosa). Afuar un bastó.
  2. pronominal Allargar-se tendint a acabar en punta. Amb la malaltia se li ha afuat la cara.
  3. transitiu tecnologia Donar forma cònica a l’extrem d’un objecte mitjançant un torn o una altra màquina.



    4. Vegeu també:
    afuar2