■ aigua

Partició sil·làbica: ai_gua
Etimologia: del ll. aqua, íd. 1a font: 1169
    femení
  1. química
    1. Compost d’hidrogen i oxigen de fórmula H2O. Aigua salada, de mar. Aigua dolça, de pluja, de pou, de riu. Aigua clara, tèrbola. Aigua viva, corrent. Aigua morta, estancada. Aigua potable. Aigua blana, dura. Aigua industrial. Aigua gasosa, mineral, mineromedicinal, termal. Aigua pudosa, carbònica, ferruginosa. Aigua acídula, salabrosa. Aigua d’arròs, de borratges. Aigües fecals, residuals, negres. Aigua destil·lada, esterilitzada. Aigua freàtica, artesiana, subàlvia. Aigua beneita, lustral. Aigua de roses. Aigua bòrica, fenicada, timolada. Un doll d’aigua. Un got d’aigua.
    2. aigua de calç farmàcia, indústria farmacèutica Solució saturada d’hidròxid de calci.
    3. aigua de Colònia perfumeria Aigua d’olor a base, principalment, d’essències de cítrics (bergamota i llimona), utilitzada com a perfum i com a cosmètic. També és anomenada simplement colònia.
    4. aigua de lavanda (o d’espígol) perfumeria Aigua d’olor a base d’espígol o lavanda.
    5. aigua de València Beguda refrescant feta amb suc de taronja, xampany i algun licor.
    6. aigua del Carme farmàcia, indústria farmacèutica Nom amb què és conegut popularment l’alcohol de melissa compost.
    7. aigua d’olor perfumeria Nom genèric de les solucions alcohòliques d’olis essencials utilitzades com a perfums i cosmètics.
    8. aigua oxigenada Peròxid d’hidrogen, H2O2, líquid inestable usat en solució aquosa com a descolorant i antisèptic.
    9. aigua pesant Cadascuna de les varietats isotòpiques de l’aigua, amb hidrogen de nombre de massa superior a 1 o amb oxigen de nombre de massa superior a 16, o amb tots dos a la vegada.
    10. aigua pesant Òxid de deuteri, D2O, format per deuteri i oxigen ordinari.
    11. aigua règia Mescla d’un volum d’àcid nítric i de dos o tres volums d’àcid clorhídric, tots dos concentrats.
  2. per extensió
    1. Pluja. Avui tindrem aigua.
    2. donar l’aigua per amor de Déu Fer una gran xafegada.
  3. per extensió
    1. Riu, riera, torrent, mar, corrent d’aigua, etc.
    2. aigua amunt Corrent amunt, en direcció cap al lloc d’on davalla l’aigua.
    3. aigua avall Corrent avall, en direcció cap al lloc on descendeix l’aigua.
    4. aigua baixant Situat més avall (en un pendent). Una peça de terra que és aigua baixant.
    5. aigües braves (o vives) esports Massa d’aigua caracteritzada per la presència de corrents i d’obstacles naturals i artificials, on s’hi fan les proves de piragüisme d’eslàlom i de descens.
    6. aigües d’un vaixell marina, marítim Aigües que guarden darrere el vaixell la traça de la seva marxa.
    7. aigües històriques nàutica Nom aplicat als espais marítims que tradicionalment han estat considerats com formant part del territori d’un estat determinat.
    8. aigües interiors nàutica Espais marítims situats entre les concavitats de la costa que, a causa de llur configuració i llur amplària relativament petita, són considerades dins d’una mateixa línia de costa.
    9. aigües internacionals nàutica Espais marítims no sotmesos a la sobirania de cap estat.
    10. aigües jurisdiccionals (o territorials) nàutica Mar territorial.
    11. aigües mortes oceanografia Marea morta o de quadratura.
    12. aigües tranquil·les esports Massa d’aigua caracteritzada per l’absència de corrents i d’obstacles naturals i artificials, on s’hi fan curses de piragüisme.
    13. aigües vives oceanografia Marea viva.
    14. anar aigua amunt figuradament Anar endavant.
    15. anar aigua avall figuradament Anar malament.
    16. anar-se’n a l’aigua (una cosa) figuradament Fracassar, anar-se’n en orri.
    17. en aigües de locució prepositiva En la mar, en un llac, etc., proper a un punt de referència. En aigües del port de Tarragona.
    18. ésser clar com l’aigua (o més clar que l’aigua) figuradament Ésser evident.
    19. ésser home a l’aigua figuradament Estar perdut, sense esperança de salvació.
    20. estar amb l’aigua fins al coll figuradament Trobar-se en un gran destret, estar a punt de sucumbir a dificultats econòmiques.
    21. fer aigües (algú) figuradament Flaquejar, començar a dubtar, a vacil·lar, en una empresa, en una creença, en una opinió, etc.
    22. fer aigües (un vaixell) marina, marítim Entrar-hi l’aigua.
    23. nedar entre dues aigües figuradament Captenir-se amb duplicitat.
    24. negar-se (o ofegar-se) en poca aigua figuradament Descoratjar-se, acovardir-se, a la menor dificultat, veure dificultats invencibles on no n’hi ha.
    25. no et fiïs d’aigua que no corre, ni de gat que no miola Refrany que recomana de desconfiar del capteniment tranquil i pacífic d’algunes persones.
    26. portar (o fer anar) l’aigua al seu molí figuradament Procurar que les coses s’esdevinguin en profit propi.
    27. seguir les aigües marina, marítim Navegar no gaire lluny de la popa (d’un altre vaixell) seguint el mateix rumb.
    28. treure’n l’aigua clara figuradament Arribar a saber amb certitud (alguna cosa), aclarir.
    29. via d’aigua marina, marítim Cletxa o forat pel qual entra indegudament aigua en un vaixell.
  4. L’aigua com a medi (per oposició a terra i a aire). Les algues viuen a l’aigua.
    1. Qualsevol líquid orgànic de procedència animal (secreció, efusió, humor, etc.) que té un aspecte semblant a l’aigua, com saliva, suor, orina, etc.
    2. plural Líquid amniòtic.
    3. falses aigües fisiologia animal Líquid serós expel·lit durant l’embaràs.
    4. fer venir aigua a la boca Provocar una secreció salival i, per extensió, fer venir un gran desig d’alguna cosa.
    5. trencar aigües fisiologia animal Iniciar l’evacuació del líquid amniòtic que envolta el fetus, símptoma de la proximitat del part.
  6. plural
    1. Llustre de les pedres precioses, especialment del diamant.
    2. Reflexos que tenen certes teles, pedres, fustes, plomes, etc.
    1. Suc de les fruites. Uns préssecs que tenen molta aigua.
    2. aigua de coco Llet de coco.
  8. construcció Aiguavés d’una teulada. Coberta a dues aigües.