■ aïllador
| | aïlladora

Partició sil·làbica: a_ï_lla_dor
Etimologia: de aïllar
    1. adjectiu Que aïlla. La fusta és una substància aïlladora.
    2. masculí Cos aïllador.
  2. masculí electricitat Peça de material dielèctric que serveix de suport als conductors elèctrics en les línies aèries o en les instal·lacions interiors.