aïllament

Accessory
Partició sil·làbica: a_ï_lla_ment
Etimologia: de aïllar
Body
    masculí
  1. Acció d’aïllar o d’aïllar-se.
  2. figuradament Incomunicació.
  3. construcció Conjunt d’elements que contribueixen a aïllar.
  4. genètica Impossibilitat d’hibridació entre dues poblacions d’organismes, ocasionada per barreres de diversa mena.
  5. psicologia Mecanisme de defensa del jo, consistent en la separació d’una motivació, una representació o un acte del seu context.
  6. psiquiatria Reclusió d’un individu en si mateix, que comporta una incomunicació pràcticament total envers els altres.
  7. terapèutica Acció d’aïllar determinats malalts durant el període contagiós de la malaltia per tal d’evitar el contagi.
  8. aïllament directe microbiologia Mètode que consisteix a separar d’un inòcul certes espècies bacterianes i deixar-les créixer lliurement en un medi sòlid.
  9. aïllament elèctric electricitat
    1. Acció d’incomunicar elèctricament un conductor dels altres, del seu suport i de terra;
    2. l’efecte.