■ aïllar

Partició sil·làbica: a_ï_llar
Etimologia: de illa
    verb
  1. transitiu Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres. Aïllar un malalt contagiós.
  2. pronominal
    1. Separar-se una persona de les altres; isolar-se.
    2. Actuar una persona enmig dels altres com si estigués sola; abstreure’s.
  3. transitiu àlgebra Fer que figuri tot sol un terme d’una equació. Aïllar una incògnita.
  4. transitiu física
    1. Impedir o atenuar la propagació d’un fenomen físic (calor, so) a l’exterior del lloc on és produït o a l’interior d’un determinat recinte en absorbir-ne l’energia de propagació per mitjà de materials aïllants.
    2. Posar (alguna cosa) fora de contacte dels cossos bons conductors de l’electricitat, de la calor.
  5. transitiu química Separar (un element) d’aquells amb què era combinat; separar (una espècie química) d’una mescla.