■ airejar

Partició sil·làbica: ai_re_jar
Etimologia: de aire 1a font: s. XIV
    verb
    1. transitiu Sotmetre a l’acció de l’aire. Airejar un vestit.
    2. pronominal Surt, que al carrer t’airejaràs.
  2. transitiu
    1. Ventilar, renovar l’aire. Airejar una cambra.
    2. figuradament ventilar 2.
  3. transitiu figuradament Renovar. Airejar les idees d’algú.