aixafaterres

Partició sil·làbica: ai_xa_fa_ter_res
Etimologia: de aixafar i terra
masculí antigament Persona que tenia com a ofici de picar i atapeir la terra, per a endurir el sòl no destinat a ésser enllosat o per a donar consistència a les parets construïdes només de terra atapeïda.