■ albaïna

Partició sil·làbica: al_ba_ï_na
Etimologia: probablement del ll. vg. *albĭcĭna ‘cel blanquinós’, der. del ll. albicare ‘blanquejar’, que ho és de albus ‘blanc’ 1a font: s. XIV
    femení
  1. Manca de vent; calma.
  2. Cobriment de cor.