albaquella

Etimologia: de l’àr. al-baquía, íd.
    femení història del dret
  1. Antigament, ròssec o residu d’un compte a pagar per un deute o un rèdit.
  2. Residu indivisible que restava de les recaptacions de delmes en alguns bisbats on el prorrateig de caps de bestiar no permetia d’establir una divisió fàcil.