■ albó

Homòfon: albor
Etimologia: del ll. *albucione, derivat de albucus, nom de la mateixa planta 1a font: s. XV
masculí botànica Herba de la família de les liliàcies (Asphodelus aestivus o A. microcarpus), de fulles basals i tija robusta ramificada a la part superior, terminada en raïms de flors blanquinoses, freqüent als indrets secs i pedregosos de les Balears i, en general, de la regió mediterrània.