■ albúrnia

Partició sil·làbica: al_búr_ni_a
Etimologia: de l’àr. vg. al-búrnia, àr. burnîya, íd. 1a font: s. XV
    femení
  1. Alfabieta de terrissa per a mel, confitura, etc.
  2. Barral per a dur vi o aiguardent.