■ alcaic
| | alcaica

Partició sil·làbica: al_caic
Etimologia: del ll. alcaicus, íd.
    poètica
  1. adjectiu
    1. Dit del vers grec o llatí format per un espondeu, un iambe i dos dàctils, o bé per dos dàctils i dos troqueus.
    2. estrofa alcaica Estrofa grega composta per dos versos alcaics, un dímetre iàmbic hipercatalèctic i un dactilicotrocaic.
  2. masculí Vers alcaic.