■ aliar

Partició sil·làbica: a_li_ar
Etimologia: del fr. ant. aliier (fr. allier) ‘ajuntar, aliar’, i aquest, del ll. allĭgare ‘lligar a’, der. de lĭgare ‘lligar’ 1a font: 1285
    verb
  1. transitiu
    1. Unir (dos o més pobles, etc.) per un tractat. Aquest tractat aliarà els estats escandinaus.
    2. Unir (algú) a un altre mitjançant un pacte. L’acord serví per a aliar el cap de la guerrilla amb l’antic president del país.
    3. Combinar, unir (coses dissemblants). Aliar la força amb la justícia.
  2. pronominal Aliar-se dos estats contra un altre.
  3. transitiu metal·lúrgia Formar un aliatge.