■ aljamia

Partició sil·làbica: al_ja_mi_a
Etimologia: de l’ar. al-ʾaǧamíya ‘llengua estrangera’ 1a font: s. XV
    femení
  1. Nom que antigament donaven els moros a les llengües romàniques.
  2. Nom aplicat als escrits en llengües romàniques i en caràcters hebreus o àrabs.