■ alleujar

Partició sil·làbica: a_lleu_jar
Compareu: alleugerir
Etimologia: de lleu1 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Parlant d’un vaixell, d’un vehicle, treure-li una part de la càrrega.
    1. transitiu Alliberar (algú) d’una part del seu sofriment físic o moral. Saber que la criatura s’havia salvat el va alleujar molt.
    2. pronominal Alleujar-se un malalt.
  3. transitiu Fer més lleu, més passador, més suportable (un sofriment físic o moral, un treball, una pena, un perill). Aquesta pomada us alleujarà la picor.
  4. pronominal esports En el golf, sortir un jugador d’una situació que dificulta o impossibilita l’execució d’un cop mitjançant un canvi de lloc de la bola.