■ almoiner1
| | almoinera

Partició sil·làbica: al_moi_ner
Etimologia: de almoina 1a font: s. XIV, Llull
    masculí i femení
    1. Persona que distribueix les almoines en un establiment religiós, benèfic, etc.
    2. Persona que fa almoina per altri.
  2. catolicisme Prelat del palau pontifici, el primer després dels cambrers secrets, que té el títol d’arquebisbe.
    1. història Encarregat de distribuir o d’administrar les almoines dels prínceps, els nobles, els prelats, els monestirs i les corporacions.
    2. història del dret Als segles X-XII, equivalent a marmessor i a executor testamentari en certs testaments i actes de darrera voluntat.



    4. Vegeu també:
    almoiner2