■ altercació

Partició sil·làbica: al_ter_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. altercatio, -ōnis, íd. 1a font: 1392
    femení
    1. Acció d’altercar;
    2. l’efecte.
  2. dret romà En els processos i les causes criminals, tràmit del diàleg entre els advocats o els representants de les parts en litigi.
  3. història del dret A l’edat mitjana, qüestió o reclamació, tant en plet com extrajudicialment.