■ altern
| | alterna

Etimologia: del ll. alternus, -a, -um, íd. 1a font: 1839, DLab.
    adjectiu
    1. Que s’esdevé un dia sí i l’altre no. Classe alterna.
    2. Que presenta alternança. Rimes alternes.
  2. botànica
    1. Dit de les fulles o d’altres òrgans esparsos i disposats en dos rengles longitudinals que fan un angle aproximat de 180°.
    2. Espars.
  3. corrent altern electrotècnia Corrent produït per una tensió alterna la magnitud del qual canvia ràpidament de sentit.