■ amansir

Etimologia: de mans 1a font: 1803, DEst.
    verb
    1. transitiu Llevar (a un animal) la qualitat de feroç o d’esquerp, un estat d’indocilitat, d’enfuriment, etc. Amansir un llop.
    2. pronominal Esdevenir mansuet, deixar d’ésser feroç, esquerp, etc. Amansir-se les bèsties amb la música.
  2. transitiu Domar el caràcter violent, esquerp (d’una persona), fer-la tornar tractable, raonable. El matrimoni ha amansit el director.
  3. transitiu Apaivagar, mitigar, calmar (la ferocitat, la ira, la malvolença, l’odi). El temps amanseix tots els odis.