■ amarar1

Homòfon: amerar
Etimologia: la var. ant. i reg. amerar fa pensar que ve d’un ll. *emerare ‘fer impur el vi afegint-hi aigua’, der. de merus ‘pur’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid. Les pluges han amarat els camps.
    2. Mullar els vestits (d’algú). Amb aquella pluja arribàrem tots amarats.
    3. amarar el vi Aigualir-lo.
    4. amarat de suor Cobert de suor.
  2. figuradament Penetrar (l’ànim) un afecte, una idea, etc. Amarat d’emoció.
  3. construcció Mullar la calç viva fins a convertir-la en pasta de calç amarada.
  4. indústria tèxtil Tenir llarg temps submergides en basses d’aigua les tiges de lli, de cànem, de jute i d’altres vegetals fibrosos per fer-ne fermentar les parts llenyoses.



    5. Vegeu també:
    amarar2