■ amè
| | amena

Etimologia: del ll. amoenus, -a, -um, íd., possiblement derivat de amare, almenys en la consciència dels llatins 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
  1. Dit d’un lloc plaent a la vista.
  2. Que recrea, que entreté agradablement, que delita plàcidament. Una novel·la amena.