■ amebeu
| | amebea

Partició sil·làbica: a_me_beu
Etimologia: del ll. amoebaeus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu
    1. En les literatures clàssiques, dit d’una composició en què els personatges parlen amb estrofes alternatives, amb versos alternatius.
    2. cant amebeu Composició poètica recitada o cantada alternativament per un actor o per uns quants.
  2. masculí Peu amebeu.
  3. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al peu amebeu.
    2. peu amebeu Peu de la poesia clàssica que consta de dues síl·labes llargues, dues de breus i una de llarga.