■ amenaça

Etimologia: del ll. vg. mĭnacia, del cl. minax, -ācis ‘amenaçador’, de mĭna ‘amenaça’, amb la a-2 afegida per influx del verb amenaçar 1a font: s. XIII
    femení
  1. Acció d’amenaçar.
  2. Paraula, gest, etc., amb què hom amenaça.
  3. Indici pel qual hom manifesta un perill, una cosa a témer.
  4. dret penal Delicte consistent a intimidar algú amb l’anunci de causar-li algun mal.