■ amigable

Compareu: amistós
Etimologia: der. de amic amb el sufix -ble, usualment aplicat a radicals verbals i excepcionalment a radicals nominals (cf. saludable, veritable), del ll. amicabĭlis, íd. 1a font: s. XIII, CTort.
    adjectiu
  1. Que obra, que té lloc, per via de conciliació. Amigable componedor.
  2. nombres amigables obsolet matemàtiques Dos nombres cadascun dels quals és la suma de totes les parts alíquotes de l’altre.